Aquesta es la gran veritat, un es gran pero mai vell, tan sols les coses materials son velles, ser gran a la nostra societat no es facil, instal.lada en el primer mon,que está mes per l'immediatesa i el dia a dia, es molt important el reconeixer d' on vens per saber on vas.
Ara hem dona l' impresiò que lo progressista, es no tenir en compte la feina feta, no mirar mai enrera, en el ADN de LLIURES a mes del liberalisme o sigui la llibertat individual, hem incorporat l' HUMANISME, no podem deixar a la cuneta qui no pugui seguir.
La nostra proposta va dirigida a aquesta legiò de gent que dia a dia s' incorpora al mon del pensionista i jubilat , la tendencia dels nostres gobernants es fer magatzems de jubilats o sigui Casals, Llars i altres invents, perque anem a jugar al domio o la butifarra i ens apuntem a les sortides per 10€ tot el dia , esmorzar, dinar,i como no ball en linea, pero aixó si, escoltar al venedor de torn tres hores amb les seves ofertes de matalassos , paelles, robots o maquines miraculoses, a pagar en comodes plaços.
Cal trencar aquesta tendencia, poc a pos ens hem de dona conte, que el fet de tenir el bagatge de tota una vida de treball, ens dona tota una munió d' experiencies que cal que retornem a la societat, no podem quedar al marge de la gobernnança de les nostres institucions, siguin locals, nacionals o estatals, la nostra participació es indispensable.
Hem de construir una societat col.laborativa, desde la llibertat individual i el respecte per el pensament de cadasqun, ja hem accedit a les noves tecnologies, per tan estem tots conectats, el que facilita que ens organitzem, cal que contemplem experiencies que han sorgit en altres llocs com el moviment dels Silver Foxes als Estats Units i altres com el Cohousing, les vivendes col.laboratibes o el potenciar els centres de dia, com alternativa a les residencies.
Avui la salut a fet un gran pas i a allargat i molt l' esperança de vida, cal que penseu que tots arrivareu a aquesta situació, per aixó cal fer una reflexió, als qui ja hi som ens cal organitzar-nos, hem de participar activament i fer sentir la nostra veu en tots els llocs, com mes siguem millor, l'indiferencia es una mala companyía, som reponsables del nostre destí, som responsables de donar a coneixer la nostra experiencia, podem i som ùtils a la societat i de retruc al nostre col.lectiu.
LIURES, obre les portes a tots aquells que estimem la llibertat, la propietat privada, el merit, la empreneduría, la lliure empresa, una administracio petita i eficaç, uns valors socials i humans, la nostra llibertat , la persona i no els territoris, banderes o ideologies totalitaries o els mesies salvadors, siguin del signe que siguin, podem ser l' eina per fer possible aquest canvi, tan sols depen de nosaltres, el referent pot ser el catalanisme, fugint de quimeres i somniatruites mesianics, que ens están duent pel predregar, el seny i la rauxa cuan toca, defensant la nostra llengua i la nostra cultura, sense cap menypreu cap a cap altre.
Companys, alcem la nostra veu, participem, col.laborem, no ens quedem a casa, organitzem-nos, LLIURES, us obre les portes.
Marti Virgili
LIURES SENIORS CatalunyaSud.
Un reflexió molt acurada. La tendència actual és considerar les persones grans com a febles i necessitades de protecció. Quan es parla dels “jubilats” o de la “tercera edat” es cau sovint en la dependència, fruit d’una societat que valora l’intervencionisme paternalista de l’Estat. La gent gran ha d’actuar sense la tutela dels poders “socials”
ResponElimina